Nascuda a Cartagena el 1949 era doctora en filologia semítica i catedràtica d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de València, en la qual va exercir de degana (1985-1986), i des del curs 2020-2021 n’era professora honorària. Era membre corresponent de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del juliol del 2023.
Va publicar centenars de treballs sobre la societat islàmica peninsular en els camps de la història medieval i moderna, la toponomàstica àrab medieval, l’edició de textos dialectals àrabs i l’epigrafia àrab. Entre molts altres títols que va editar es compten Toponímia aràbiga del País Valencià. Alqueries i castells, guardonat el 1982 a la segona edició del Premi d’Assaig Vicent Boix de l’Ajuntament de Xàtiva, i Noms aràbics de lloc (2010). El treball Àrab i català: contactes i contrastos (2011) és el recull dels seus estudis sobre l’element àrab en català.
Pel que fa a l’edició de textos, destaca l’edició, amb Anna Labarta, de cent seixanta-vuit poemes en àrab dialectal, primer i únic corpus de poesia àrab composta per autors araboparlants valencians dels segles XV i XVI (2016). És autora de més de cent informes emesos a petició de museus i altres institucions, entre les quals hi ha la Generalitat de Catalunya, sobre tota classe d’inscripcions datades en el període islàmic peninsular. Membre del Consell General de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, també va ser membre de la Junta Rectora del Patronat Especial Sud-Nord, Solidaritat i Cultura de la Fundació General de la Universitat de València, i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.