L’IEC acull una trobada científica centrada en el paper de les ciutats mediterrànies com a motors de desenvolupament històric i la influència de la llengua catalana en la creació d’una identitat comuna entre els pobles de la regió.
Com han contribuït els pobles i ciutats del Mediterrani al desenvolupament de les diferents societats al llarg de la història? Quin pes va tenir el català en la creació d’una identitat mediterrània?
El propvinent 11 de desembre, diversos experts internacionals debatran sobre aquestes qüestions a l’Institut d’Estudis Catalans. Organitzada per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i la Unió Acadèmica Internacional (UAI), la jornada s’emmarca en el projecte de recerca The Mediterranean towns: items for development. Diachronic, transversal and multidisciplinary, que té com a objectiu explorar com les ciutats del Mediterrani han impulsat el progrés social, econòmic i cultural, des de la prehistòria fins als nostres dies.
La trobada comptarà amb diverses ponències d’experts reconeguts. Maria Eugenia Cadeddu, membre de l’Istituto per il Lessico Intellectuale, obrirà la sessió amb la ponència Sardegna plurilingue: ambiti scrittori e diffusione del catalano in epoca medievale e moderna, en què parlarà de la difusió del català a la Sardenya en l’època medieval i moderna. Giuseppe Seche, de la Universitat de Càller, també centrarà la seva xerrada en aquesta illa italiana, però ho farà abordant la situació del plurilingüisme al segle XV. Josep-David Garrido, investigador independent, oferirà la conferència El català, llengua del regne de Sardenya.
A continuació, Rosaria Sardo, professora de la Universitat de Catània, impartirà la ponència Contatto linguístico e repertori plurilingui in Sicilia in età aragonese, seguida de Charles Dalli, docent a la Universitat de Malta, que farà la conferència Arabic-speaking subjects of the Aragonese Crown. Marco Pedretti, de la Universitat de Girona, parlarà sobre Abdal·lah el Torsimany: llengua i identitat en Anselm Turmeda, mentre que Eleni Sakellariou, de la Universitat de Creta, i Aristea Gratsea, de l’Institut d’Estudis Mediterranis, presentaran Alfonso V, Venice, and the Catalan merchants in the Aegean and the Adriatic. Finalment, Nenad Fejic, de la Universitat de les Antilles, parlarà de l’ús del català a Dubrovnik al segle XV.
Les dues darreres ponències aniran a càrrec de Vicent Martines, de la Universitat d’Alacant, que aprofundirà sobre la capacitat de generar consciència lingüística de l’edat mitjana al Renaixement; i Vicent Escarti, de la Universitat de València, que es focalitzarà en el passat literari català al Nàpols del segle XIX.