El claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) acull fins al pròxim 25 de juliol l’exposició «Conèixer i ésser coneguts! Josep Puig i Cadafalch i els orígens d’una diplomàcia de la Catalunya autònoma (1917-1923)». L’arxiu de l’IEC aporta a la mostra documentació que posa de manifest la dimensió internacional de Puig i Cadafalch, el president més longeu de la història de l’IEC. La seva presidència es perllongà més de quaranta anys: des del 1915 fins a la seva mort, el desembre del 1956.
L’exposició «Conèixer i ésser coneguts! Josep Puig i Cadafalch i els orígens d’una diplomàcia de la Catalunya autònoma (1917-1923)» arriba a l’IEC després d’haver passat per la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), a Sant Cugat del Vallès, i s’amplia amb fotografies, cartes, apunts manuscrits, dibuixos originals, publicacions i galerades, entre altra documentació que serva l’Institut.
El 5 de maig es va fer la inauguració de l’exposició. L’acte va comptar amb les intervencions de la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, i del secretari general d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, Bernat Costas.
Teresa Cabré va recordar que Puig i Cadafalch va participar des del primer moment en la configuració de l’IEC: «La contractació de Ramon Aramon i Serra, per exemple, va ser cosa seva. Era amic de Prat de la Riba i li tenia plena confiança. Ara, a l’exposició, es poden veure tots els documents que tenim a l’Arxiu —també es poden consultar en línia a l’IEC Obert— i que demostren la seva intensa activitat i la seva projecció internacional.» Per la seva banda, Bernat Costas va destacar la importància de reivindicar l’obra institucional de la Mancomunitat: «La tasca més coneguda de la Mancomunitat sempre havia estat la més tangible: el fet d’haver portat el telèfon o les carreteres als municipis del país, però també va ser molt important la voluntat de posar Catalunya al mapa i tenir relacions amb el món.»
Entre les persones que van assistir a la inauguració, hi havia la besneta de Puig i Cadafalch, Núria Riera.
Després dels parlaments, Manel Manonelles, comissari de la mostra, va fer una visita guiada a l’exposició.
L’origen de l’exposició
El setembre del 1919, en prendre possessió del càrrec per segona vegada, el segon president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, va fixar com un dels objectius del seu programa polític per al govern de la institució el de «Conèixer i ésser coneguts!», tot referint-se a l’acció política del nou govern autònom en l’esfera internacional. És l’expressió que dona títol a aquesta exposició, que vol rescatar un àmbit de recerca força desconegut: els orígens d’una primera diplomàcia de la Catalunya autònoma en l’època contemporània, indestriable de l’abast internacional de l’activitat del seu impulsor, Josep Puig i Cadafalch.
La descoberta del tema, a més, no hauria estat possible sense una troballa documental prèvia: la recuperació de l’arxiu polític i presidencial del mateix Puig i Cadafalch, que va amagar rere una paret falsa a les golfes del seu domicili familiar. Aquest arxiu contenia el patrimoni documental essencial de la Mancomunitat en el moment que fou dissolta per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera el 1923.
Amb aquesta potent base documental —encara en bona part per explorar—, el comissari de la mostra, Manuel Manonelles i Tarragó, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), desenvolupa un discurs alhora cronològic i temàtic, estructurat en deu apartats, que presenten primer el personatge i el seu fons documental retrobat i se centren després en els grans escenaris factuals, territorials i organitzatius d’aquella primera projecció exterior institucional.
Els documents de l’IEC
Josep Puig i Cadafalch ha estat el president més longeu de la història de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva presidència es perllongà més de quaranta anys: des del 1915 fins a la seva mort, el desembre del 1956. Durant els moments més durs de la dictadura, algunes de les sessions de l’Institut se celebraren amb un cert aire de semiclandestinitat —però amb tota la solemnitat possible— a casa a seva, al carrer de Provença de Barcelona.
L’arxiu de l’IEC conté documentació que evidencia la dimensió internacional del president de l’Institut, sobretot per la seva la faceta d’historiador de l’art.
La projecció internacional de Josep Puig i Cadafalch com a historiador de l’art
L’arquitectura romànica de Catalunya es considera l’obra magna de Josep Puig i Cadafalch com a historiador de l’art. Comptà amb la col·laboració dels també arquitectes Antoni de Falguera i Josep Goday. Publicada per l’IEC entre el 1909 i el 1924 en quatre volums, rebé diversos premis. Un d’ells, del 1919, fou de l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres de París, institució de la qual Puig i Cadafalch acabaria sent membre corresponent deu anys més tard, el 1929.
Tot i ser publicada exclusivament en català, les característiques, els postulats i la modernitat dels plantejaments la convertiren en una obra de referència per als estudiosos del període, no sols de Catalunya, sinó també de l’escola d’estudis bizantins. Una prova fefaent d’aquest fet és l’impacte que l’obra esmentada tingué en un pontífex il·lustrat com Pius XI.
No obstant això, aquesta no fou l’única aportació rellevant de Puig i Cadafalch a la historiografia de l’art a escala internacional. L’obra La geografia i els orígens del primer art romànic, publicada el 1930 per l’IEC amb el suport de la Institució Patxot, fou traduïda i publicada també en francès i encara avui és motiu d’estudi i de debat.
El ressò internacional del traspàs de Josep Puig i Cadafalch
El traspàs de Josep Puig i Cadafalch, que es produí el 23 de desembre de 1956, va tenir un notable impacte internacional, com es pot apreciar a l’arxiu de l’IEC. Tant la família com l’Institut van informar-ne fora de les nostres fronteres per mitjà d’un avís en francès que en recollia, de manera resumida, la impressionant trajectòria. Com a resposta, l’Institut rebé un estol de cartes i targetes de condol provinents de més de vint països diferents, prova de la potent projecció internacional del personatge, així com de la densa xarxa de contactes internacionals de l’Institut ja aleshores. Lògicament, es reberen comunicacions de diverses acadèmies i societats de les quals Puig i Cadafalch era membre corresponent o honorari, però també d’un elevat nombre d’universitats, institucions acadèmiques i erudits d’arreu. També arribaren cartes i targetes de coneguts catalans que en aquells moments es trobaven a l’exili, tant a l’Amèrica Llatina com en diversos països d’Europa. L’exposició en recull una selecció que pretén ser representativa.